George Orwell (Motihari, Índia, 1903 - Londres, 1950), que en realitat es deia Eric Arthur Blair, fou novel·lista, assagista brillant i mestre de periodistes. Va tenir una vida molt curta, que resumeix els somnis i els malsons del món occidental al segle XX. Va néixer a l'Índia britànica en el si d'una família de classe mitjana, va estudiar amb una beca en l'exclusiu col·legi d'Eton, va servir a la policia imperial a ultramar (Dies de Birmània, 1934), va tornar a Europa, on va viure força precàriament (Sense ni cinc a París i Londres, 1933), es va traslladar a l'Anglaterra rural i, allà, va comença a fer de mestre (La filla del clergue, 1935). Va escriure sobre la classe obrera anglesa i l'explotació (Keep the aspidistra flying, 1936; The road to Wigan Pier, 1937), va recollir la seva experiència de lluita contra el feixisme a la turbulenta Guerra Civil espanyola (Homenatge a Catalunya, 1938), va albirar, en la convalescència posterior, l'ensorrament del vell món (Coming up for air, 1939), va col·laborar amb la BBC durant la Segona Guerra Mundial, es va consagrar en el Tribune i l'Observer com un dels millors prosistes en llenguaanglesa (entre l'extensa producció assagística, cal destacar The lion and the unicorn: socialism and the english genius, 1940), va mostrar en forma de faula les perversions del socialisme (La rebel·lió dels animals, 1945) i va arribar a anticipar nous models de societat burocràtica i hiperpolítica (1984, 1949). Tot i que va morir molt jove, avui dia encara se'l considera la consciència d'una generació i una de les veus més lúcides que s'han alçat contra tota mena de totalitarismes.
George Orwell (Motihari, Índia, 1903 - Londres, 1950), que en realitat es deia Eric Arthur Blair, fou novel·lista, assagista brillant i mestre de periodistes. Va tenir una vida molt curta, que resumeix els somnis i els malsons del món occidental al segle XX. Va néixer a l'Índia britànica en el si d'una família de classe mitjana, va estudiar amb una beca en l'exclusiu col·legi d'Eton, va servir a la policia imperial a ultramar ( Dies de Birmània, 1934), va tornar a Europa, on va viure força precàriament ( Sense ni cinc a París i Londres, 1933), es va traslladar a l'Anglaterra rural i, allà, va comença a fer de mestre ( La filla del clergue, 1935). Va escriure sobre la classe obrera anglesa i l'explotació ( Keep the aspidistra flying, 1936; The road to Wigan Pier, 1937), va recollir la seva experiència de lluita contra el feixisme a la turbulenta Guerra Civil espanyola ( Homenatge a Catalunya, 1938), va albirar, en la convalescència posterior, l'ensorrament del vell món ( Coming up for air, 1939), va col·laborar amb la BBC durant la Segona Guerra Mundial, es va consagrar en el Tribune i l'Observer com un dels millors prosistes en llenguaanglesa (entre l'extensa producció assagística, cal destacar The lion and the unicorn: socialism and the english genius, 1940), va mostrar en forma de faula les perversions del socialisme ( La rebel·lió dels animals, 1945) i va arribar a anticipar nous models de societat burocràtica i hiperpolítica ( 1984, 1949). Tot i que va morir molt jove, avui dia encara se'l considera la consciència d'una generació i una de les veus més lúcides que s'han alçat contra tota mena de totalitarismes.
