eBook
Available on Compatible NOOK devices, the free NOOK App and in My Digital Library.
Related collections and offers
Overview
Es la obra cumbre de la literatura en catalán, y la primera novela caballeresca impresa en España.
El título se traduce al castellano como Tirante el Blanco. La obra comienza con la narración de las aventuras de Guillem de Vàroic, quien introduce a Tirant en las normas de la caballería. Incluye rasgos biográficos del autor y combina un realismo directo y crudo con los ideales caballerescos de la época.
Tirant es armado caballero tras varios combates contra reyes, duques y gigantes. Parte de Inglaterra a Francia, Sicilia y Rodas -asediada por los genoveses y el sultán del Cairo-; después continúa su periplo por Jerusalén, Alejandría, Trípoli y Túnez. Tirant se dirige después a Bizancio -sitiada por el sultán-, y en Constantinopla se enamora de Carmesina, hija del emperador. La historia de estos amores, con la intervención de la viuda Reposada y de la doncella Placerdemivida, ocupan gran parte de la trama. Tras haber luchado en Berbería, Tirant se casa con Carmesina y es nombrado césar del Imperio Bizantino; reconquista tierras a los turcos y muere enfermo. Al saberlo, muere también Carmesina. La novela acaba con episodios de algunos personajes secundarios que completan la trama.
En contraste con los libros de caballerías, aquí el amor es sensual y no platónico: las escenas eróticas tienen enorme expresividad. Y el autor se recrea, con sarcasmo, en los detalles cotidianos.
About the Author
Read an Excerpt
Tirant Lo Blanc II
By Joanot Martorell
Red Ediciones
Copyright © 2015 Red ediciones S.L.All rights reserved.
ISBN: 978-84-9953-434-3
CHAPTER 1
LA RESPOSTA QUE TIRANT FA A LA PRINCESSA
— La enujosa fortuna ha ordenat donar sforç als turchs per apartar a mi del major bé que de present puch posseyr, ço és, la vostra vista, la qual és causa de aleujar part de ma atribulada pena — dix Tirant —. E lo profit d'altri serà gran dan per a mi, trobant-me sol en la mia tribulació, car gran confort és a les persones atribulades com tenen companyia en lur dolor. E si lo que menys se deu fer se fa, bé·s deu fer lo que més fer-se deu; e ja no sé com puga apendre de soferir tristament lo dan de amor qui aparellat m'està. Qual cosa pot ésser més contrària a ma salut que veure'm absent de vostra altesa? E tostemps he hoït dir que batalles nohen e cantar e sonar plaen. E per ço, compensació deu ésser admesa: que vós, senyora, deveu cerquar ab los enemichs matèria de mort e no ab aquell qui us desija servir. Yo só catiu e sotsmès, però catiu no·s deu clamar de sa senyora, no per los cavallers antichs de molta stima ni per los presents, però, perduts tots aquests, farem compensació de hu sol a tots ells. Qui serà aquell digne de tant de bé? Yo só aquell, Tirant, merexedor de tocar e posseir aquelles virtuts de aquella sereníssima Carmesina. E si·m demanau açò com ho sé: per ço com ho volria. Però si la magestat vostra stà congoxada per enuig, aquell qui forçau viure sens vós, forçau-lo que muyra per vós. E par-me que dels meus ossos me fuig la virtut, emperò la sperança del meu cor sosté a mi, de la qual sperança, si yo só desemparat, no puch recórrer a les mies germanes. Açò que dich no·m ve sinó de amor, car no he vixcut ne vixch sinó en pena. E per ço dich que més stime e·m plau l'aturar que no l'anar, per veure tots dies la celsitut vostra. De l'aturar seré loat, e de l'anar seré blasmat.
No tardà la princessa en replicar paraules de semblant stil.
CHAPTER 2RÈPLICA QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT
— Yo bé crech vós no volríeu que·s mostrassen dos contraris en presència dels barons e nobles cavallers, los qui de honor senten, com són paraules de amor e de dolor, per ço que no stan bé en boca de cavaller. E teniu vós esment, tant com la vida vos acompanye, car les paraules dissimulades sens obra difamen l'ome; e yo bé sé que a vós no poran metre mostalla per jolivert. Perquè voleu tant ocupar lo vostre enteniment envers mi? Car tostemps he hoït dir que en una capça no y pot cabre honor e delit. Que hajau a dexar la glòria e fama de la honor vostra! Feu vós axí com féu aquell famós Alexandre. Com ell hagué vençuda la batalla, e mort Dari, pres la ciutat hon era la muller e tres filles, les quals en tot l'univers món no·s trobaren tres donzelles de més bellea, seny e avisat entendre, com Déu les ne hagués dotades més que a totes les altres. E mort Dari, sabuda la nova per la muller e filles, lo primer capità qui entrà agenollaren-se als seus peus e suplicaren-lo que no les volguessen matar fins a tant lo cors de Dari hagués rebuda sepultura. E aquell les posà en gran sperança, per ço com les véu en strem belles. E tots los qui de amor sentien, de bon grat s'i aturaren per contemplar-les. Aprés que elles foren tornades dins los seus palaus, lo capità ab molts altres cavallers ho digueren a Alexandre, recitant-li la gran bellea de la mare e de les filles, suplicant-lo hi volgués anar per veure-les. E Alexandre, mogut de amor natural, respòs que era molt content. E com fon fora de la posada, essent en vista dels palaus de les donzelles, tornà-se'n. Los cavallers li demanaren per què se'n tornava. Alexandre respòs: «Dubte tinch gran, no m'abellís la vista de alguna de aquestes donzelles e que tan plasent me fos, segons la mia edat, e·m contentàs los cinch senys corporals, per què yo hagués a dexar lo noble exercici de les armes ab la honor ensemps. E no volria la mia libertat encativar en poder de una donzella stranya.» E tal cavaller com aquest portava devisa de virtut en sa companyia. Axí volria yo que vós fésseu.
«E serà forçat la vostra persona sostinga dans e congoxes, ab tanta pèrdua de vostra honor si us aconortau de aquella, mas justa escusa no teniu per al que m'haveu ofesa. Perquè los hòmens envejosos de nostra pròspera fortuna, de lur poder perdessen la conexença, però la gran stima nostra, egualment perdent fa adversa nostra fortuna. E açò no u dich a fi per dir paraules qui us enugen, sinó per la erra dels vostres mals, en los quals perseverar voleu. E venint al que vull dir, e gràcia de vós obtenir poré que no vullau perdre la honor e fama per causa mia, car los bons cavallers vos incriminarien de desleal e afeminat, e a mi de engan, car dirien yo ésser stat enganadora de les vostres forces e virtuts.
«Per què us plàcia voler mirar los nobles fets dels cavallers antichs com lur principi fon bo e la fi fon mala. Mirau los fets de Salamó, com fon cap de la saviesa del món e per dona fon idòlatre. Mirau Samsó, qui de fortalea avançà tots los del món, e tenint la virtut sua en los cabells, e per dona fon enganat, que·l ginyà li digués en què stava la sua gran virtut e dix-lo-y e, tan prest com li hagué tallats los cabells, lo posà en mans de sos enemichs, puix hagué perduda sa força. Mirau al rei David, com li'n pres. E a nostre pare Adam, qui volgué passar lo manament de Déu per menjar del vedat fruyt. Mirau Virgili, qui fon tan gran poeta, com fon decebut per una donzella que·l féu star penjat dins un cove una nit e hun dia a vista de tot lo món, per bé que la vènia que·n féu fon molt gran, però ell restà ab sa vergonya. Mirau Aristòtil e Ypocràs, grans philòsofs. Tots foren decebuts per dones, e molts altres de qui recitar no cur per no tenir prolixitat. ¿Què sabeu vós yo si só fornida de tanta astúcia com aquelles e que us mostràs molta amor e voluntat ficta, fent-vos variar lo vostre bon enginy e sentiment o que·n fes demostració per ço que vós, vencedor de batalles, tornàsseu tot lo nostre imperi en libertat e en nostre domini?
«Mirau, Tirant, senyor, què fareu. E no vullau amar tant a altri que encativeu la vostra honor e fama e vullau perdre la glòria de tantes victòries que haveu obteses e podeu obtenir. Per què no és bona cosa que per una donzella vullau perdre tant de bé. E sé-us ben dir que no és més secreta cosa en lo món com és lo cor de la donzella, per ço com la lengua rahona lo contrari del que té en lo cor. E si vós sabíeu la vil pràtica de nosaltres, no és home en lo món qui·ns degués res stimar, sinó per la gran magnificència de vosaltres, per ço com és natural cosa los hòmens amar a les dones. Emperò, si vosaltres sabíeu los nostres defalts, no·ns deuríeu jamés voler bé, sinó que lo apetit natural, qui us força, que no guardau dret ni envés. Per què us prech, per lo molt bé que us vull, que no sia dona ni donzella que us puga fer errar. E no sabeu vós què dix aquell savi Salamó?: «III coses són a mi difícils de conéxer e la quarta no puch saber: la via de la nau en la mar, la via de l'ocell en l'ayre, la via de la serp en la roca, e la via del jove en la sua joventut quina serà.» E són los versos aquests:
Quant en la roca veuràs
lo pas de la serpent,
de la dona sabràs
tot son enteniment.
Hom no sap l'aucell
volant hon se posarà,
ni el fat del jove
si bo o mal serà.
Per ço dich a vós, Tirant, que dexeu amor e conquistau honor. No u dich perquè la lexeu del tot, car en temps de pau hi pren hom gran alegria e, en temps de guerra és forçat que hom ha de soferir treballs e congoixes. E mirau los romans, qui del món hagueren monarchia, car dreta virtut de cor proceheix de saviesa. E tot lo que he dit dels actes gloriosos que han fets, encara la tinta no és exuta. Però ab tot, no contrastant que yo diga que aneu, no resta la mia ànima no·n passe grandíssima dolor per los perills grans que·n les armes se costumen seguir. Per què suplich a la immensa bondat de Jesucrist que us done honorosa vida e paraís aprés de la mort, per ço com lo altisme Déu e senyor ha manat e vol que totes les coses del món sien subjectes a l'hom, com a majors e millors en dignitat e excel·lència, car yo veig la vostra pròspera persona en durment y en vetlant de totes coses ésser vencedora. E par-me a tot mon seny que yo y era com Déu vos féu, e yo deya-li: «Senyor, fes l'om tal, que tal lo vull.»
Acabant la princessa, no tardà Tirant fer principi a hun tal parlar.
CHAPTER 3RESPOSTA QUE FA TIRANT A LA RÈPLICA DE LA PRINCESSA
— Senyora immortal, lo savi enemich tostemps studia e pensa com porà enganar son enemich, e del foll amich li fa contrari, menyspreant les nobles virtuts e les miserables forces del cors qui donen sperança de infinida dolor. Ultra lo general desig que yo tinch en la magestat vostra veure e servir, aquella me fa ésser més que home e quasi Déu, pujant-me en tan alt grau que a la noble vista de l'enteniment li aparen tan poques les coses de la terra, sens vostra celsitud, que ab fastijós menyspreu les mira. Dexaré lo treball de recitar los actes e la virtut que la altesa vostra posseheix, però no vull celar lo ver de ma demanda, ço és, los amorosos besars: si aquells jo cascun dia podia haver, poria ésser dit més que gloriós e posat en la més alta gerarchia. E per ço no·m poria star de satisfer al que la celsitud vostra ha dit que nosaltres som de més dignitat e excel·lència.
«Dich, ab vénia e perdó tostemps parlant, que no us atorgaria tal conclusió, com per tots los doctors, axí antichs com moderns, és determenat tot lo contrari, donant major excel·lència a les dones que no als hòmens. E açò ab tota veritat ho provaré ab dits de la Santa Scriptura, e noresmenys ab los IIII evangelistes — qui mentir no podien, que eren il·luminats per l'Esperit Sant — recitant en lurs evangelis que Jesucrist, com resuscità, primer aparegué a dona que no a home. Per què, rahonablement seria la dona de major excel·lència, conexent la divina bondat que per la molta virtut de vosaltres éreu merexedores de tanta honor. Car primer aparegué a la sacratíssima Mare sua e a la Magdalena que no als apòstols, per ço com conexia que no eren merexedors de precehir a les dones, e per causa de açò, tostemps seríeu jutjades per millors e de major dignitat. E per millor fortificar lo que dit he en aument de la dignitat que a vosaltres s'esguarda, com nostre senyor Déu creà l'ome, lo formà del lim de la terra, e la dona formà de la costella de l'home, qui és pus pura matèria; per ço se mostra com és creada de més noble cosa que no l'ome.
«E ultra les auctoritats de la Santa Scriptura, se mostra per speriència manifesta que si una dona se lavarà les mans e aprés les se torne a lavar no donant spay sinó que sien exutes, l'aygua que n'eixirà serà molt clara e neta. Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar, sens que no toque res, e veureu l'aygua que n'ix ésser tèrbola e sútzia per moltes vegades que les se lave. E ací se mostra l'ome que tira a son semblant, del que és format, e no pot jamés donar sinó del que té. Per què és bastantment provat la dona ésser de major dignitat e excel·lència que l'home. E moltes altres justes al·legacions s'i porien fer, les quals lexe per altre dia.
En açò vengueren los metges, e la emperadriu hagué acabades ses ores, e acostà's a Tirant e demanà als metges quant darien licència al capità pogués anar fins al palau.
— Senyora — respongueren los metges —, dins III o IIII dies porà anar.
La emperadriu se n'anà ab totes les dames e Tirant restà ab los metges. E sab Déu, com la princessa se'n fos anada, l'ànima de Tirant quanta dolor sentia.
Com la princessa fon dins en la sua cambra, pensant en les rahons que Tirant li havia dit, vengué-li un endolciment al cor de sobres de amor que li portava. Vench en tal punt que fon fora de tot recort e caygué esmortida en terra. Com les donzelles la veren en tal so star, totes cridaren a grans crits, fins a tant que vingué a notícia de l'emperador, lo qual ab cuytats passos anà, pensant que tot lo món fallit li fos.
Com ell véu en terra sa filla, com a morta, lançà's damunt ella fent lo major dol del món. E la mare havia posat lo cap de sa filla sobre la sua falda e tan adolorits crits e plors dava que per tot lo palau eren sentits; e tota la cara e les robes eren banyades de les sues làgremes. Anaren-ho a dir prestament als metges, qui eren en la posada de Tirant. Vengué-y hun cavaller qui secretament los dix:
— Cuytau, senyors, que la senyora princessa stà en tal punt que haureu prou a fer que siau a temps de trobar-la viva!
Los metges desempararen lo sopar de Tirant e ab cuytats passos anaren a la cambra de la princessa. Lo cor sentit de Tirant prestament presumí que algun cars havia seguit a la princessa, segons los grans crits que ell sentia donar a hòmens e a dones, e cregué fermament que axí devia ésser.
Cuytadament se levà, axí mal com stava, e anà-se'n a la cambra de la princessa. E trobà-la ja retornada, e stava gitada en lo lit. E sabé com los metges havien posada tota lur diligència en dar-li salut. Com l'emperador véu ja star a sa filla en tot son recort, anà-se'n al seu apartament ab l'emperadriu, e los metges lo acompanyaren per ço com lo veyen molt fatigat per lo cars de sa filla. E Tirant, entrant per la cambra, quasi com a home desesperat, e véu la princessa star gitada en lo lit, acostà's a ella ab la cara molt alterada e, ab veu piadosa, féu principi a hun tal parlar.
CHAPTER 4COM TIRANT DEMANÀ A LA PRINCESSA QUINA ERA STADA LA CAUSA DE SON MAL
— Major dolor jamés sentí de la que ha sentida e sent la mia desaventurada persona, pensant hagués perdut lo major bé que en aquest món tinch ferma sperança de posseir. E molt me tarda de saber lo mal ingrat qui us ha dada tanta passió a la vostra excelsa persona. E si lo mal pogués armes pendre, yo us jur per lo baptisme que he rebut, yo·m combatria ab ell e li daria tal punició que jamés hauria atreviment de dar passió a la magestat vostra. La inmensa Bondat divina ha haguda mercé e pietat de mi, e ha per acceptes les mies justes pregàries encara que yo sia gran pecador, per ço que vós siau lo premi de la mia victòria, considerant la mia atribulada vida, car pijor m'és la vida que la mort vehent la celsitut vostra en tal punt ésser venguda. E yo sentia crits e no sabia què·m feya dolre la mia trista persona, e tan prest pensí en la magestat vostra, però deya en mi mateix: «Si algun mal té, ella m'o trametrà a dir.» Bé és stat mester que yo haja hagut sentiment del mal que la celsitud vostra passava. E yo bé conech que só desemparat de la altesa vostra. E si tal cars havia d'ésser, yo suplich a la immensa bondat de Jesucrist que yo no u veja, ans yo muyra primer, perquè no hagués a fer de la mia persona tan leig cars que n'hagués de perdre lo cors e l'ànima. E la causa que la vostra excelsa persona és posada en tanta congoxa, ha ofesos los meus ulls la glòria de yo veure aquella. E tal dret a mi s'esguarda, e jamés seré alegre fins sia segur del dubte.
No tarda la princessa fer principi a paraules de semblant stil.
CHAPTER 5RESPOSTA FETA PER LA PRINCESSA A TIRANT
— Prech-te, Tirant e senyor de mi, consentir no vullesque la mia sperança sia feta vana, car de tot lo meu mal tu sol est stada causa; e com lo mal me asaltà, fon per pensament de la tua amor. E ja amor obra més en mi que no volria. E cert és més stimaria que la amor stigués secreta fins tingam temps de alegria, en la qual no y haja temors mesclades. Mas per speriència he mostrat que molt mal la tinch secreta, car, ¿qui és que puga amagar lo foch que per la sua gran flama fum no n'ixca? Paraules te dich missatgeres de l'ànima e del cor. Per què·t suplich vulles anar a veure a l'emperaador, e no sàpia que a mi sie vengut primer que a ell.
E posà lo cap davall la roba e dix a Tirant hi posàs lo seu. E dix-li:
— Besa'm en los pits per consolació mia e repòs teu.
E aquell ho féu de molt bon grat. Aprés que li hagué besats los pits, li besà los ulls e la cara, y ella dix:
— Senyor, de major premi és lo loguer que no és son ofici, e de aquestes coses més sol ésser la temor que·l perill, e lo qui vol haver temor ha vergonya quant se penit.
Tirant no pogué satisfer a les paraules de la princessa, mas partí's d'ella molt content. Com fon a la cambra de l'emperador e los metges lo veren, reprengueren-lo molt per ço com se era levat del lit sens consentiment d'ells. Tirant respòs:
— Si sabés la vida degués perdre, per totes les coses del món no dexara per res de venir a veure la magestat del senyor emperador. Com yo us viu partir de mi tan fatigats e ab tanta cuyta, no podia altra cosa presumir sinó la sua gran necessitat.
Respòs l'emperador en la següent forma.
CHAPTER 6LA RESPOSTA QUE L'EMPERADOR FA A TIRANT
— Recobrada la sanitat ma filla Carmesina, la dolor strema que en aquell cars yo sentí fon quasi inestimable, axí com aquell qui no té sinó hun ull e mig e pert lo hu. Pensau quina consolació en aquell cars la mia ànima podia haver! No tenia sinó dues filles: la una tinch mig perduda, que no la puch veure ni hoir, ço és, la muller del rey de Ongria; e tinch ací tot lo meu bé. E com la viu quasi morta, d'estrema dolor pensí morir. Però laors e gràcies fas a l'omnipotent Déu qui de mort, a ella e a mi, nos ha volguts liberar. E de tot perill és quítia, e yo que·m sent molt bé, per què us prech que l'aneu a veure, car de la vostra vista molt se n'alegrarà.
(Continues...)
Excerpted from Tirant Lo Blanc II by Joanot Martorell. Copyright © 2015 Red ediciones S.L.. Excerpted by permission of Red Ediciones.
All rights reserved. No part of this excerpt may be reproduced or reprinted without permission in writing from the publisher.
Excerpts are provided by Dial-A-Book Inc. solely for the personal use of visitors to this web site.