[...] Així, tot i la universalitat del tema, la veu poètica de "Dunkelwort" és molt singular, sobretot, per la relació que s'estableix entre la paraula i el llenguatge físic i matemàtic, però també per la visió de la vida i de la mort, i del mateix món. D'altra banda, personalment, sempre he concebut la poesia com a emoció: cal que l'entreteixit de paraules em remogui profundament per dins, connecti amb quelcom interior que potser és indefinible o indescriptible. "Dunkelwort" extreu aquesta emocionalitat de l'oralitat i de la musicalitat inherent a les paraules que s'aguditza per la impotència, el dolor i la melancolia que hi ha present en els poemes. Dit d'una altra manera, el poeta és capaç d'extreure bellesa del dolor o de fer bell el dolor. Es tracta d'una poesia molt sensorial: uns poemes que es veuen, s'escolten, es respiren i es palpen enmig d'un gran silenci. - Marta Vilardaga
