La Bèstia dau Vaccarés es un conte fantastic escrich en lenga d'òc per l'escrivan provençau e felibre Joseph d'Arbaud. Lo libre pinta la istòria d'un gardian de biòus salvatges nommat Jaume Robaud que, en lo secòle XIV, intra en contact con una bèstia estrangiera dins li vaquerís ente pastura sa manada.
Robaud vièi primeirament las traças desta bèstia sospitòsa e n'aquela nudà un bracònièr. Mas en la tornàda, sap que aicò es pas la peda d'una fiera. Pièi, una nuèch, Robaud treva finalament la bèstia e es espanta en la veire: a de peus e una còa de boví mai una freg d'òme sus lo dors e dus corns sus la tèsta. La bèstia prènda la paraula e dich que es pas un demoni comte Robaud lo credèt, mas un vivent.
Segon Robert Lafont, aquel conte es una ilustració liturària dei mite mediterranèu païen e del deu-toiro mistralen, e una ilustració ideològica de la Causo vença dels felibres. Per Bernard Picon, la bèstia representa la Camarga traditionna que dispareis en aquel moment. Doncas, aicí Joseph d'Arbaud canta lo regret de veire disparèisser la Camarga salvatga e autentica de son païs natal.
