El 4 de novembre de 2007, Charles Beauvoir escriu a Carles Bellver per encomanar-li la publicació dels seus diaris. Tot i que l’escriptor no se sent obligat, ni de bon tros, a executar l’excèntrica voluntat de Beauvoir, hi farà un cop d’ull, en llegirà les primeres frases i, en un tres i no res, la curiositat el vençerà. Les anotacions s’iniciem el setembre de 2001, quan Beauvoir va marxar de París a Szohôd, capital de la república imaginària de Bordúria, per exercir com a professor visitant en una denominada "Escola d’Alts Estudis". I acaben el maig de l’any següent, quan va fugir del país a corre-cuita, esglaiat per la situació d’amenaça bèl·lica que s’hi vivia. Parèntesi és també el nou llibre de relats de Carles Bellver Torlà, en el qual la potència narrativa del castellonenc —que evoca els noms de Pere Calders, Joan Perucho, H. P. Lovecraft o Boris Vian— arriba a la seva cota més alta. En els contes de Bellver, s’entrellacen elements de realitat i de ficció i es juga constantment amb el caràcter fantàstic dels personatges i de les històries (aquesta vegada unides de manera que el llibre sembli una novel·la, gairebé una Bildungsroman). Et convidem a la descoberta d’una de les veus més singulars de la nostra narrativa actual.
