eBook
Available on Compatible NOOK devices, the free NOOK App and in My Digital Library.
Related collections and offers
Overview
Es la obra cumbre de la literatura en catalán, y la primera novela caballeresca impresa en España.
El título se traduce al castellano como Tirante el Blanco. La obra comienza con la narración de las aventuras de Guillem de Vàroic, quien introduce a Tirant en las normas de la caballería. Incluye rasgos biográficos del autor y combina un realismo directo y crudo con los ideales caballerescos de la época.
Tirant es armado caballero tras varios combates contra reyes, duques y gigantes. Parte de Inglaterra a Francia, Sicilia y Rodas -asediada por los genoveses y el sultán del Cairo-; después continúa su periplo por Jerusalén, Alejandría, Trípoli y Túnez. Tirant se dirige después a Bizancio -sitiada por el sultán-, y en Constantinopla se enamora de Carmesina, hija del emperador. La historia de estos amores, con la intervención de la viuda Reposada y de la doncella Placerdemivida, ocupan gran parte de la trama. Tras haber luchado en Berbería, Tirant se casa con Carmesina y es nombrado césar del Imperio Bizantino; reconquista tierras a los turcos y muere enfermo. Al saberlo, muere también Carmesina. La novela acaba con episodios de algunos personajes secundarios que completan la trama.
En contraste con los libros de caballerías, aquí el amor es sensual y no platónico: las escenas eróticas tienen enorme expresividad. Y el autor se recrea, con sarcasmo, en los detalles cotidianos.
About the Author
Read an Excerpt
Tirant Lo Blanc I
By Joanot Martorell
Red Ediciones
Copyright © 2015 Red ediciones S.L.All rights reserved.
ISBN: 978-84-9953-464-0
CHAPTER 1
COMENCA LA PRIMERA PART DEL LIBRE DE TIRANT, LA QUAL TRACTA DE CERTS VIRTUOSOS ACTES QUE FÉU LO COMTE GUILLEM DE VEROYCH EN LOS SEUS BENAVENTURATS DARRÉS DIES
En tan alt grau excel·leix lo militar stament, que deuria ésser molt reverit si los cavallers observaven aquell segons la fi per què fonch instituÿt e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los VII planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donant-los diversas inclinacions de peccar e viciosament viure, emperò no·ls ha tolt lo universal Creador lo franch arbitre, que si aquell és ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e vençre, si usar volen de discreció; e per ço, ab lo divinal adjutori, serà departit lo present libre de cavalleria en VII parts principals, per demostrar la honor e senyoria que los cavallers deuen haver sobre lo poble.
La primera part serà del principi de cavalleria; la segona serà del stament e offici de cavalleria; lo terç és de l'examen que deu ésser fet al gentilhom o generós qui vol rebre l'orde de cavalleria; lo quart és de la forma com deu ésser fet cavaller; la sinquena és què signifiquen les armes del cavaller; la sisena és dels actes e costumes que a cavaller pertanyen; la setena e darrera és de la honor que deu ésser feta al cavaller. Les quals VII parts de cavalleria seran deduÿdes en serta part del libre.
Ara, en lo principi, se tractarà de certs virtuosos actes de cavalleria que féu l'egregi e strenu cavaller, pare de cavalleria, lo comte Guillem de Varoych en los seus benaventurats darrés dies.
CHAPTER 2COM LO COMTE GUILLEM DE VEROYCH PREPOSÀ DE ANAR AL SANCT SEPULCRE E MANIFESTÀ A LA COMTESSA E ALS SERVIDORS LA SUA PARTIDA
En la fèrtil, riqua e delitosa illa de Anglaterra habitava un cavaller valentíssim, noble de linatge e molt més de virtuts, lo qual, per la sua gran saviesa e alt enginy, havie servit per lonch temps l'art de cavalleria ab grandíssima honor, la fama del qual en lo món molt triümfava, nomenat lo comte Guillem de Varoych.
Aquest era un cavaller fortíssim qui en sa viril joventut havia sperimentada molt la sua nobla persona en l'exercici de les armes, seguint guerres axí en mar com en terra, e havia portades moltes batalles a fi. Aquest s'era trobat en VII batalles campals hon hi havia rey o fill de rey hi de X mília combatents ensús, e era entrat en V liçes de camp clos, hu per hu, e de tots havia obtesa victòria gloriosa.
E trobant-se lo virtuós comte en edat avançada de LV anys, mogut per divinal inspiració, preposà de retraure's de les armes e de anar en peregrinació e de passar a la Casa Sancta de Hierusalem, hon tot cristià deu anar, si li és possible, per fer penitència e smena de sos defalliments. E aquest virtuós comte hi volgué anar havent dolor e contrictió de moltes morts que en la joventut sua havia fetes seguint les guerres e batalles hon s'era trobat.
E feta la deliberació, en la nit manifestà a la comtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual ho pres ab molta impaciència, per bé que fos molt virtuosa e discreta, per la molta amor que li portava, la feminil condició promptament no pogué resistir que no demostràs ésser molt agreujada. Al matí, lo comte se féu venir davant tots sos servidors, axí hòmens com dones, e dix-los semblants paraules:
— Mos fills e fidelíssims servidors, a la magestat divina plau que jo m'é a partir de vosaltres, e la mia tornada m'és incerta, si a Jhesuchrist serà plasent, e lo viatge és de grandíssim perill, per què ara de present vull satisfer a cascú de vosaltres lo bon servir que fet m'aveu.
E féu-se traure una gran caxa de moneda e a cascú de sos servidors donà molt més que no devia, que tots ne restaren molt contents. Aprés féu donació a la comtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, si bé·s tenia un fill de molta poca edat. E havia fet fer un anell d'or ab les armes sues e de la comtessa, lo qual anell era fet ab tal artifici, que·s departia pel mig, restant cascuna part anell sancer, e, ab la meytat de les armes de cascú, com era ajustat, se mostraven totes les armes.
E complit tot lo desús dit, girà's a la virtuosa comtessa e, ab cara molt afable féu-li principi ab paraules de semblant stil.
CHAPTER 3COM LO COMTE MANIFESTÀ A LA COMTESSA, SA MULLER LA SUA PARTIDA; E LES RAHONS QUE LI FA, E LO QUE ELLA REPLICA
— La speriència manifesta que tinch de vostra verdadera amor e condició afable, muller senyora, me fa sentir major dolor que no sentira, car per la vostra molta virtut yo us ame de sobirana amor, e grandíssima és la pena e dolor que la mia ànima sent com pens en la vostra absència. Però la gran sperança que tinch me fa aconortar, havent notícia de vostres virtuoses obres, que só cert que ab amor e paciència pendreu la mia partida, e, Déu volent, lo meu viatge, migançant les vostres justes pregàries, prestament serà complit e s'aumentarà la vostra alegria. Jo us dexe senyora de tot quant he, e us prech que tingau per recomanats lo fill, los servidors, vassalls e la casa; e veus ací una part de l'anell que yo he fet fer: prech-vos carament que·l tingau en loch de la mia persona e que·l guardeu fins a la mia tornada.
— O trista de mi! — dix la adolorida comtessa —. E serà veritat, senyor, la vostra partida que façau sens mi? Almenys feu-me gràcia que yo vaja ab vós perquè us pugua servir, car més stime la mort que viure sens vostra senyoria. E si lo contrari feu, lo jorn que finaré los meus darrers dies no sentiré major dolor de la que ara sent; e a tot mon seny desige sentísseu la strema pena que lo meu adolorit cors sosté com pens en la absència vostra. Digau-me, senyor, ¿és aquest lo goig e consolació que yo sperava de vostra senyoria? ¿Aquest és lo conort d'amor e fe conjugal que jo tenia en vós? O mísera de mi! ¿On és la mia grandíssima sperança, que yo tenia, que lo restant de ma vida aturàs la senyoria vostra ab mi? ¿E no havia prou durat lo meu adolorit viduatge? O trista de mi, que tota la mia sperança veig perduda! Vingua la mort, puix res no·m pot valer! Vinguen trons e lamps e gran tempesta, per ço que lo meu senyor ature, que no·s puga partir de mi!
— O comtessa e senyora! De mi yo bé conech que la vostra strema amor vos fa passar los límits de la vostra gran discretió — dix lo comte —, e deveu considerar que com nostre senyor Déu fa la gràcia al peccador, que·l fa venir a notícia de sos peccats e defalliments, e vol fer penitència de aquells, que la muller qui ama tant lo seu cors, deu amar molt més l'ànima, e no li deu contrastar, ans deu fer gràties a nostre senyor Déu com l'à volgut il·luminar. E majorment yo, qui só tant gran peccador, que en lo temps de les guerres he fets molts mals e dans a moltes gents. ¿E no val més, puix me só apartat de les grans guerres e batalles, que·m dó tot al servey de Déu e faça penitència de mos peccats, que no viure en los mundanals negocis?
— Bona cosa seria aqueixa — dix la Comtessa —, emperò veig que aquest càlzer de dolor a beure s'à, e tan amarch és per a mi, qui só stada tant de temps, que no·s poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e senyor viu. E ara que pensava que la mia fortuna fos passada, e tots los passats mals aguessen remey, e veig que les mies tristes dolors aumenten, per què poré dir que no·m resta sinó aquest miserable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare se haurà a conortar ab ell.
Pres lo petit fill per los cabells e tirà'ls-hi, e ab la mà li donà en la cara dient-li:
— Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare e faràs companyia a la trista de ta mare.
E lo petit infant no havia sinó tres mesos que era nat, e pres-se a plorar.
Lo comte, qui véu plorar la mare e lo fill, pres en si molt gran congoxa, e volent-la aconortar no pogué retenir les làgrimes de la sua natural amor, manifestant la dolor e compassió que tenia de la mare e del fill, e per bon espay estigué que no pogué parlar, sinó que tots tres ploraven. Com les dones e donzelles de la comtessa veren fer tan strem plor als tres, mogudes de gran compassió se prengueren totes a plorar e fer grans lementacions, per la molta amor que li portaven a la comtessa. Les dones de honor de la ciutat, sabent que lo comte devia partir, anaren totes al castell per pendre son comiat. Com foren dins en la cambra, trobaren que lo comte estava aconortant la comtessa.
Com la comtessa véu entrar les honrades dones, sperà que·s fossen assegudes. Aprés dix semblants paraules:
— Mitigant los treballosos asalts que en lo feminil coratge desesperades elections e molts greus enugs procurant infonen, gran és lo aturmentat sperit meu, per hon les mies injustes aflictions poden ésser per vosaltres, dones de honor, conegudes. E acompanyant les mies doloroses làgrimes e aspres sospirs, vençuts per la mia justa querella, presenten la aflicció e obra per la executió que tal sentiment los manifesta. A vosaltres, doncs, dones casades, endreçe los meus plors, e les mies greus passions signifique, per hon los meus mals, fahent-los vostres, ab mi us dolgau, com semblant cas com lo meu seguir vos pugua. E dolent-vos del vostre, qui us pot venir, haureu compassió del meu, qui m'és present, e les orelles dels legints la mia dolor tal senyal façen, per hon dels mals qui m'esperen me planguen, puix fermetat en los hòmens no es troba. O mort cruel! Per què véns a qui no·t vol e fuigs als qui·t desitgen?
Totes aquelles dones d'honor se levaren e suplicaren a la comtessa que fos de sa merçé que donàs spay a la sua dolor, e, ab lo comte ensemps, aconortaven-la en la millor manera que podien, e ella pres-se a dir:
— No és novella cosa a mi abundar en làgrimes, com aquest sia mon costum, car en diversos temps e anys que lo meu senyor era en les guerres de França, a mi no és stat dia freturós de làgrimes, e segons veig, lo restant de ma vida hauré de passar ab noves lementacions. E millor fóra per a mi passàs ma trista vida en durment, perquè no sentís les cruels penes qui·m turmenten; e com a laçerada de tal viure, fora de tota sperança de consolació diré: los sants gloriosos prengueren martiri per Jesuchrist e yo·l vull pendre per vostra senyoria, qui sou mon senyor. E d'açí avant feu tot lo que plasent vos sia, puix fortuna alre no·m consent per ésser-me vós marit e senyor. Emperò vull que vostra senyoria sàpia tant de mi: que, absenta de vós estich en infern, e prop de vós en paradís.
Acabant la comtessa les sues doloroses lementacions, parlà lo comte en la següent forma.
CHAPTER 4RAHONS DE CONSOLACIÓ QUE LO COMTE FA A LA COMTESSA E LO QUE ELLA REPLICA EN LO COMIAT; E COM LO COMTE ANÀ EN HIERUSALEM
— Gran és la contentació que la mia ànima té de vós, comtessa, del so de les darreres paraules que m'habeu ara dites, e si a la magestat divina serà plasent, la mia tornada serà molt presta en aument de vostra alegria a salut de la mia ànima. E honsevulla que yo sia, la mia ànima serà ab vós contínuament.
— ¿Quina consolació puch yo haver de la vostra ànima sens lo cors? — dix la comtessa —. Mas bé só certa que per amor del fill sereu en record alguna volta de mi, car amor de lluny e fum d'estopa tot és hu. Voleu que us diga, senyor? Més és la mia dolor que no és la vostra amor, car si fos així com la senyoria vostra diu, crech restaríeu per l'amor mia. Mas, què val al moro la crisma si no coneix la sua error? Què val a mi amor de marit sens res valer?
— Comtessa, senyora — dix lo comte —, ¿voleu que donem fi a paraules? Que a mi és forçat de partir, e l'anar e lo restar està en la vostra mà.
— Puix més no puc fer — dix la comtessa —, entrar-me'n he en la mia cambra, plorant la mia trista desaventura.
Lo comte pres dolorós comiat d'ella, besant-la moltes voltes, lançant dels seus hulls vives làgrimes, e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable.
E com se'n partí no se'n volgué portar sinó un sol escuder. E partint de la sua ciutat de Varoych recullí's en una nau e, navegant ab pròsper vent, per son discús de temps ell arribà en Alexandria ab bon salvament. E eixit en terra ab bona companyia féu la via de Hierusalem. E junt en Hierusalem, ell confessà bé e diligentment sos peccats e rebé ab grandíssima devoció lo preciós cos de Jhesucrist. Aprés entrà per visitar lo Sanct Sepulcre de Jhesucrist, e aquí féu molt fervent oratió ab moltes làgrimes e ab gran contrictió de sos peccats, d'on meresqué obtenir la sancta perdonança.
E havent visitats tots los altres sanctuaris qui són en Hierusalem, e tornat en Alexandria, recullí's en una nau e passà en Venècia. E essent junt en Venècia, donà tots quants diners li eren restats al scuder, perquè l'havie ben servit, e col·locà'l en matrimoni perquè no·s curàs de tornar en Anglaterra. E féu posar fama al scuder com era mort, e ginyà ab mercaders que scriviren en Anglaterra com lo comte Guillem de Veroych era mort tornant-se'n de la Casa Sancta de Hierusalem.
Sabent la virtuosa comtessa tal nova, fonch molt atribulada e féu molt desmoderat dol, e féu-li fer les obsèquies que un tan virtuós cavaller era merexedor. Aprés, per discús de temps, lo comte se'n tornà en la sua pròpria terra, tot sol, ab los cabells llarchs fins a les spatles e la barba fins a la cinta, tota blanca, e vestit de l'àbit del gloriós sanct Francesch, vivint de almoynes. E secretament se posà en una devota hermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qual distava molt poch de la sua ciutat de Varoych.
Aquesta hermita stava en una alta muntanya, molt delitosa de arbres de gran spessura, ab una molt lúcida font qui corria. Aquest virtuós comte s'era retret en aquesta deserta habitació, fent solitària vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de sos defalliments pogués fer condigna penitència. E perseverant en sa virtuosa vida, vivint de almoynes, una volta la setmana ell anava a la sua ciutat de Veroych per demanar karitat. E desconegut per les gents — per la gran barba e cabells llonchs que ell portava —, solicitava ses almoynes e anava a la virtuosa comtessa, muller sua, per demanar-li karitat, la qual, veent-lo ab humilitat tan profunde demanar-li almoyna, li feya dar molt més karitat que a tots los altres pobres. E així passà per algun temps la sua pobre e miserable vida.
CHAPTER 5COM LO REY DE CANÀRIA, AB GRAN STOL, PASSÀ EN LA ILLA DE ANGLATERRA
Seguí's aprés, que lo gran rey de Canària, jove fortíssim, ab la viril inquieta joventut de nobles sperançes guarnida, sempre spirant a honorossa victòria, féu gran stol de naus e de galeres e passà a la nobla illa de Anglaterra ab gran multitud de gents, per ço com algunes fustes de corsaris havien robat un lloch seu. Pres en si molt gran ira e inflamat de gran supèrbia perquè algú havia tengut gosar d'enujar-lo, ab molt gran armada partí de la sua terra e, navegant ab pròsper vent, arribà en les fèrtils e pacífiques ribes de Anglaterra. E en la scura nit, tot lo repleguat stol entrà dins lo port d'Antona e ab gran stúcia desembarcaren, e tota la morisma isqué en terra sens que per los de la illa no foren sentits. Com foren tots en terra ordenaren lurs batalles e començaren a córrer per la illa.
Lo pacífich Rey, sabuda la mala nova de llur venguda, ajustà la més gent que pogué per resistir-los e donà batalla als moros, on agué molt gran conflicte: que hi morí molta gent de una part e de altra, e molt més dels cristians. E per ço com los moros eren molts més, levaren lo camp, e lo anglés rey fonch romput e s'agué a retraure ab la gent que restada li era, e recullí's dins una ciutat qui·s nomena Sanct Thomàs de Corturberi, allí hon jau lo seu sanct cors.
Lo rey de Anglaterra tornà ajustar més gent e sabé que los moros anaven conquistant per la illa, fent morir molts cristians, e desonint dones e donzelles e posant-les totes en captivitat. Com lo cristianíssim rey sabé que los moros havien de passar prop de una ribera de aygua, mès-se en un pas a la hora de la miga nit, emperò tant secretament no·s féu, que no restà que los moros ne agueren sentiment e detingueren-se fins que fonch lo dia clar. Donaren-los molt cruel batalla, en la qual moriren molts cristians, e los qui vius restaren fugiren ab lo infortunat rey. E lo rey moro restà en lo camp.
Gran fonch la desaventura de aquest rey cristià, que IX batalles perdé, una aprés de altra, e s'agué a retraure dins la ciutat de Londres e allí se féu fort. Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn de la ciutat, e donaren-hi prestament un bon combat, que entraren e prengueren fins a la meytat del pont. E cascun dia s'i fehien de molts bells fets de armes, emperò a la fi lo afligit rey hagué de eixir per força de Londres per la gran fam que hi havia, e féu la via de les muntanyes de Gales, e passà per la ciutat de Varoych.
(Continues...)
Excerpted from Tirant Lo Blanc I by Joanot Martorell. Copyright © 2015 Red ediciones S.L.. Excerpted by permission of Red Ediciones.
All rights reserved. No part of this excerpt may be reproduced or reprinted without permission in writing from the publisher.
Excerpts are provided by Dial-A-Book Inc. solely for the personal use of visitors to this web site.