Estimada Gris

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva.

Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, Mèxic. Cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l’avi Antoni quan era petita.

En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l’any 1939, com a exiliat d’un p...